Llocs d´Interés

El Municipi >	Llocs d´Interès
	Ajuntament		- Història - Localització - Com arribar - Plànol del Municipi - Població i societat - Esdeveniments al Municipi - La Indústria i el Comerç - Entitats i Associacions - Festes - Llocs d'Interés - Imatges de Parets - Passejant per Parets Arbres singulars de Parets Plàtan de Can Jornet Gran exemplar situat prop de Can Jornet, a la riera Seca, amb un canó de 2,10 m i una capçada de 13 m. Plàtans de la Linera Conjunt d'exemplars centenaris ubicats al Parc La Linera. Pi del pavelló Gran pi situat a l'av. Catalunya, sobre les pistes de petanca, d'un canó d'1,95 m i una capçada de 17 m. Lledoners de Can Serra Quatre grans exemplars, un dels quals fa 3,85 m de canó, situats a la masia de Can Serra, a l'av. Lluís Companys. Lledoners de Can Moragues Arbres centenaris ubicats a la masia de Can Moragues, a l'antic camí de Montmeló. Roures del torrent Cantallops Diversos exemplars, d'una capçada d'uns 13 metres, situats al Torrent Cantallops, darrera l'Escola Municipal de Música.
	Ajuntament	Edifici d’estètica neoromànica, amb un cos central rematat amb merlets, construït l’any 1948 per Joaquín José Garcia de Alcañiz. Dalt de la torre central, hi ha dues esquelles forjades l’any 1863 que s’havien utilitzat a l’antiga Indústria Linera. El 1987 es va inaugurar la reforma i ampliació de l’Ajuntament amb la conversió de l’edifici annex de Can Pau com a oficines municipals.
	Església de Sant Esteve
	Esglesia Sant Esteve Esglesia Sant Esteve	Temple neoromànic de tres naus construït l’any 1946 sobre l’antiga església del segle XIII, de la qual es conserva l’absis amb arcuacions i bandes llombardes. L’església ha estat cremada en dues ocasions: la primera, per les tropes de Felip V, el 1704, i la segona, el juliol de 1936. Acabada la guerra, fou reconstruïda per l’arquitecte Francesc Folguera. Del seu tresor artístic destaquen el retaule i la Pietat de Frederic Marès, així com la decoració del baptisteri de Josep Obiols.
	Església de Sant Jaume
	Esglesia Sant Jaume	Temple d’obra vista, amb planta de creu llatina i cúpula central, d’estil eclèctic i atri neogòtic, construït l’any 1948 per l’arquitecte Llavutri. El desenvolupament del barri de l’Eixample va propiciar l’edificació d’aquesta església, en la qual es va celebrar la primera missa l’any 1951. Restaurada l’any 2003, ha estat dedicada pel bisbe Pere Tena.
	Torre de Cellers
	Torre de Cellers	Casa fortificada de la baixa edat mitjana (s. XVI), de planta rectangular, amb dues torres oposades, fossat i pont llevadís. Va ser possessió del baró de Rocafort i s’hi van trobar un forn ibèric i un arc de maons de tradició cristiana. L’any 1999 va ser reconegut com el castell més ben conservat de Catalunya i està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de monument històric. Està situada al polígon Volart.
	Torre d'en Malla
	Torre d'en Malla Torre d'en Malla	Edifici de planta quadrangular amb dues torres de defensa avançades, una finestra gòtica biforada i dos portals dovellats. L’edificació actual, per la seva estructura, correspon a l’època gòtica. Està documentada del segle X i presideix l’espai natural més important de Parets, dins l’àmbit de Gallecs, amb la presència d’un bosc i camps de conreu. A mitjan s. XVI va rebre el seu nom actual.
	La Marineta
	La Marineta	Edifici d’origen medieval que manté la tipologia del s. XVI en les construccions rurals de la comarca. Té planta quadrada amb teulada a quatre vessants, amb planta baixa, primer pis i golfes. La porta és un arc de mig punt i té tres finestres amb arcs conopials lobulats. Al davant de la casa hi ha un pati. Actualment s’ha convertit en un centre de recursos empresarials. Està situat al polígon Llevant.
	Can Moragues
	Can Moragues	Masia fortificada del s. XIII i reformada el XIV, de planta rectangular i torre quadrada a llevant. Té una finestra neogòtica a la torre. A la part oest de la casa hi ha una capella dedicada a sant Cosme i sant Damià. Al costat est, hi ha una era enrajolada i, al davant, uns lledoners centenaris. Està situada prop de la carretera C-17 de Barcelona a Puigcerdà.
	Ca n'Oms
	Ca n´Oms	Antiga casa pairal del s. XIX restaurada i reformada el s. XX pels propietaris de la Linera. Té planta rectangular, coberta a dos vessants i un porxo amb obertures d’arc de mig punt. Al davant hi ha uns jardins i, al costat de llevant, la casa compta amb unes edificacions annexes, les antigues corts i una era. Actualment és un equipament municipal, el casal d’avis.
	Pedra del Diable
	Pedra del Diable	Monument megalític probablement funerari que ha esdevingut objecte de diverses llegendes. Ubicada al pati de l’escola Pau Vila, fa 2,50 m d’alçada per 1 m d’amplada, és de granit i pesa 3,5 tones. Segons un document de 1893, primer se la va conèixer com a Pedra Serrada, ja que té un tall en una punta i una fractura en un costat. El nom de Pedra del Diable no apareix escrit fins al 1941.
	Parc La Linera
	Parc La Linera Parc La Linera	Espai verd en l'àmbit del qual hi ha la xemeneia de l'antiga indústria Linera, l'antiga torre del director ara reconvertida en Escola de Música i l'escola bressol "La Cuna" reformada el 1991. El parc està envoltat d’una zona de nova urbanització, on hi havia les instal•lacions de la desapareguda indústria tèxtil. Al costat mateix, es mantenen les cases dels treballadors, als carrers Sant Josep, Santa Irene, Antoni Feliu i Antoni M. Claret.
	Decoració pop
	Fàbrica Pelletera	La decoració mural de l’antiga factoria Tipel és una obra de pop-art que van fer, a començaments dels 70, Eduardo Arranz Bravo i Rafael Bartolozzi. Els artistes van decorar una superfície de 2.000 m2 amb motius orgànics, tubs i xemeneies, a més d’instal•lar algunes escultures de xais als jardins de l’empresa. Està situada al polígon industrial Sector Mollet.
	Pèrgola de la plaça
	Pèrgola Pèrgola	Pèrgola monumental realitzada l’any 1986 per l’arquitecte Enric Miralles, amb la col•laboració de Carme Pinós. Ubicada a la plaça de la Vila, és una coberta fragmentada de llistons de fusta que dibuixen sis formes geomètriques, amb un recorregut en ziga-zaga, sobre pilars de ferro. La fusta és de bolondo, un material noble provinent dels boscos del Camerún.
	Centre Cultural Can Rajoler
	Can Rajoler	Edifici modern construït l’any 1997 per Josep M. Botey. Acull un teatre auditori amb capacitat per a 378 persones, una sala d’exposicions i una biblioteca. Té un rol molt important en la vida cultural de la vila, amb una programació estable de música, teatre i dansa, juntament amb l’activitat de diverses entitats locals.
	Bosc de taules i pasarel·la de l'estany
	Bosc de Taules Pasarel·la	Espai escultòric situat a l’avinguda Francesc Macià, que acull sis taules-escultures d’acer i bronze fetes l’any 2001 per Lluís Doñate, Albert Valera i M. Josep Forcadell, a partir de dibuixos d'escolars paretans. Al costat hi ha una altra obra dels mateixos autors, una passarel•la sobre l'estany, acompanyada d’un conjunt de brolladors sorgits de la imaginació infantil.
	Can Serra
	Can Serra	Masia de planta rectangular amb coberta a dos vessants desiguals. El primer mas, documentat al s. XVI es va engrandir amb cossos adossats. Sobre el portal dovellat de pedra hi ha una finestra gòtica del s. XIV-XV, i una petita espitllera. Les finestres laterals del primer pis són renaixentistes, del s. XVI. A l’era hi ha una pedra amb inscripció del 1789, a més d’un pou d’aigua. A la vora de la casa hi ha uns lledoners i un petit bosc.
	Can Guasc
	Can Guasc	Masia situada al polígon Llevant industrial. És un gran casal, amb una torre quadrada al seu costat de llevant. S’hi va fer una reforma important el 1868, amb la conservació d’alguns elements del segle XVI, com la torre i una finestra gòtica al cos lateral, actualment convertida en porta. L’Ajuntament preveu destinar-la a ateneu popular per als joves.