Efemèrides locals 2006
Aquest any 2006 es compleixen una sèrie d’efemèrides locals de rellevància com ara els 625 anys de la unió de Parets, Mollet i Gallecs; els 125 anys de la Indústria Linera; els 120 anys de l’arribada del tren a Parets; els 60 anys de la benedicció del temple de Sant Esteve; el 15è aniversari de l’Escola de Música a la Linera; els 15 anys de la posada en funcionament de la bebeteca a la Biblioteca Can Butjosa i el 10è aniversari de la colla de gegants.
Al llarg de 2006 es programaran diferents activitats per commemorar aquestes efemèrides i ajudar a conèixer millor la nostra història i el nostre patrimoni.

Gallecs

625 anys de la unió de Parets, Mollet i Gallecs
Un dels fets més importants de la nostra història és la unió que van mantenir durant prop de cinc segles les poblacions de Parets, Mollet i Gallecs.
La vinculació dels tres municipis arrenca del traspàs conjunt que, l’any 1381, el rei Pere el Cerimoniós va fer d’aquest domini al noble Marc de Planella, senyor de la Torre de Malla.
El monarca tenia moltes necessitats financeres i es va vendre aquesta jurisdicció per 15.000 sous, amb la cessió de tots els drets sobre el territori, tant l’exercici de la justícia civil i criminal com la recaptació de tributs.
Les exigències feudals de Marc de Planella van provocar que els habitants de les tres poblacions demanessin tornar a la jurisdicció reial assumint els diners que s’havien de donar al senyor, tal i com preveia la “carta de gràcia”, un document segons el qual el venedor tenia el dret de recuperar el domini per la mateixa quantitat.
El rei va acceptar l’oferta el 1385 i es va iniciar un procés que no es va cloure definitivament fins al 1393. Les tres parròquies retornaven així a la jurisdicció reial i aconseguien el privilegi del “carreratge” de Barcelona, que assegurava el manteniment del domini i permetia que els habitants gaudissin dels mateixos drets que els barcelonins. L’estructura jurídica i administrativa era la d’una batllia reial que integrava les tres poblacions.
Al cap de dos segles, però, van sorgir els conflictes interns i la voluntat de diferenciació de les parròquies. Tot i les tensions entre els membres, la batllia es va mantenir i Parets no va aconseguir la independència municipal fins al 1849.

La Linera

125 anys de la Linera, la primera indústria de Parets
Enguany es compleix el 125è aniversari de la instal•lació a Parets de la fàbrica tèxtil Indústria Linera. Segons l’alta de la contribució industrial, la Linera iniciava oficialment la seva activitat a casa nostra l’1 de gener de 1881, tot i que els primers setmanals porten data de setembre de l’any anterior.
Aquesta indústria, la primera en la història de Parets, estava ubicada on avui hi ha el Parc la Linera i els voltants, uns terrenys rics en aigua subterrània que creaven l’ambient humit necessari per als processos de producció.
La Linera, fundada per l’empresari de Vilassar, Antoni Feliu Peix, es va dedicar principalment a la fabricació de teixits de lli i de cotó, amb la producció de mocadors, coixineres, llençols, tovalloles i tovallons. Feliu va comprar els terrenys l’any 1876 però la producció no es va iniciar fins al 1881, si bé hi ha constància que es va començar a treballar uns mesos abans.
Va començar amb una sola nau, coneguda com la quadra vella, i es va ampliar fins a ocupar una extensió de 30.000 metres quadrats. Al voltant de la fàbrica, es van construir la torre de l’amo, els carrers i les cases dels treballadors, que formaven una colònia tèxtil bàsica. Aquest patrimoni arquitectònic es pot veure als carrers d’Antoni Feliu, Sant Josep, Santa Irene i Sant Antoni M. Claret.
Era un complex industrial únic a la comarca que comprenia preparació, tissatge, blanqueig, acabats i confecció, juntament amb un conjunt d’edificis auxiliars per ser una colònia autosuficient. El símbol de l’empresa va ser el dibuix del camaleó, creat el 1914 per J. Triadó. Els productes de La Linera, que van guanyar diversos premis, es venien en el mercat nacional i internacional.
L’època de més esplendor va ser el primer terç del segle XX mentre que, a principis de la dècada de 1930, la Linera va viure una petita crisi i durant la guerra civil va ser col•lectivitzada. A finals dels 50, la producció va començar a baixar i, després d’uns anys de decadència, es va acollir al pla de reestructuració del sector tèxtil i va tancar portes el 1971, ara fa 35 anys.
D’aquell patrimoni industrial es conserva la torre del director, reconvertida en Escola Municipal de Música; l’escola bressol La Cuna, que ja havia tingut la funció de guarderia per als fills dels obrers; la xemeneia, de 23 metres; i les cases de treballadors, que segueixen unes pautes de construcció a l’estil anglès.
Diverses generacions de paretans i paretanes van treballar en aquesta empresa, que va ser el puntal de la industrialització del poble. Quan va començar la producció al 1881, Parets comptava amb uns 1.100 habitants. El 1932, el cens laboral era de 506 treballadors, un 64% dels quals eren dones.

Estació de Parets

120 anys de l’arribada del tren a Parets
El tren va arribar a Parets l’any 1886, quan es va inaugurar el tram de la línia fèrria entre Granollers i Barcelona. Dos anys abans, el 1884, l’Ajuntament ja havia demanat una estació a la Sociedad del Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas, per considerar que era de gran utilitat.
Parets iniciava així una nova etapa de la seva història. La mobilitat que permetia el nou mitjà de comunicació i el procés d’industrialització que s’iniciava tímidament van ajudar a configurar el creixement econòmic i urbanístic del poble.
La construcció de la línia pel municipi va estar plena de dificultats. El 1885, alguns propietaris i el consistori van fer unes reclamacions al governador civil al•legant que el pas del camí de ferro perjudicava els seus interessos: tallava i desviava camins indispensables, com el que anava a Montmeló, s’apropiava de més terreny de l’expropiat i tallava el curs de les aigües de la pluja que alimentaven la mina de can Cot. Pel que sembla, la companyia no seguia el plànol aprovat inicialment. El traçat definitiu del tren va quedar situat a l’extrem sud del municipi, amb l’estació lluny del nucli urbà.
Des d’aleshores, el correu va començar a arribar amb tren a l’estació, de la mateixa manera que a la Indústria Linera li arribava el carbó des de Barcelona i un carro el transportava des de l’estació fins a la fàbrica.
A finals de la dècada de 1920, els trens d’aquesta línia van deixar d’anar amb vapor i es van electrificar. Superada la postguerra, els anys d’esplendor del ferrocarril van donar pas a la seva depressió. La modernització del tren es va quedar curta al costat dels progressos de l’automòbil i de la proliferació de carreteres. A partir dels 60, la línia de Puigcerdà va entrar en una crisi que es va accentuar encara més als 80, amb l’entrada en servei del túnel del Cadí. Només a la part baixa de la línia, el servei de rodalia de Barcelona ha servit per mantenir les instal•lacions a ple rendiment. És la R3 que enllaça Barcelona, Granollers, Vic i Puigcerdà.

Temple de Sant Esteve

60 anys de la benedicció del nou temple de Sant Esteve
El 3 de novembre de 1946 es va beneir el nou temple de Sant Esteve que es va construir sobre l’antiga església cremada al començament de la Guerra Civil.
L’amo de la Linera, Josep Feliu, va finançar la construcció del temple i va contractar l’arquitecte Francesc Folguera, que havia fet la reforma del monestir de Montserrat; l’escultor Frederic Marès, que va restaurar les tombes reials del monestir de Poblet; i el pintor Josep Obiols.
El resultat va ser una església d’estil neoromànic llombard, que va conservar el vell absis medieval. L’arquitecte Folguera va saber integrar-lo a la nova edificació, en la qual Marès va deixar un important llegat escultòric com el retaule de l’altar major o la Pietat, mentre que Obiols es va encarregar de pintar el baptisteri.
El nou temple no es va consagrar fins al 4 de maig de 1947.

Escola de Música

15 aniversari de l’Escola de Música
Enguany es compleix el quinzè aniversari de l’Escola Municipal de Música. Aquest centre, ubicat al Parc La Linera, va reprendre l’ensenyament musical que l’Ajuntament havia iniciat a ca n’Oms.
Amb la nova ubicació, l’Escola s’ha consolidat com a centre generador i potenciador de les aspiracions i necessitats musicals del nostre poble. L’Escola és un centre d’ensenyaments musicals de caràcter oficial, tant de nivell elemental com de grau professional en especialitats instrumentals, sostingut econòmicament a través d’un conveni amb la Generalitat. Es fan classes de solfeig, harmonia, cant coral, iniciació i instruments.
Com a activitats complementàries, destaquen la coral infantil, l’orquestra, el conjunt instrumental, el combo modern, les audicions públiques, la participació a la JOCVO (Jove Orquestra i Cor del Vallès Oriental), o la celebració de la Setmana Cultural, que posa cloenda al curs.
L’escola també ofereix cursos d’iniciació musical i d’instruments per a adults, així com tallers monogràfics adreçats a les mares i pares d’alumnes.
El centre participa en les festes tradicionals locals i ha col•laborat en la formació de grups de música tradicional (grallers, tabalers…) a través de diferents tallers.

Biblioteca Can Butjosa

15 anys de la bebeteca de Can Butjosa
El 1991, la Biblioteca infantil i Juvenil Can Butjosa va posar en marxa el servei de bebebeta. Es tracta d’un servei d’atenció especial per a la petita infància (de 0 a 6 anys) que compta amb un espai i un fons de llibres triats per a les necessitats dels més menuts i les dels seus pares. Inclou el préstec d’aquests llibres, xerrades periòdiques sobre el seu ús i el dels contes, i un assessorament i atenció constant.
Gràcies a la bebeteca, Can Butjosa va obtenir, el 1996, el rècord català del lector amb edat més precoç.

Colla de Gegants

10 anys de la Colla de Gegants
La colla de gegants de Parets va néixer el 1996 i aquell mateix any es va incorporar a la Festa Major, juntament amb la colla de diables, per representar la Festa de la Pedra del Diable, basada en una llegenda segons la qual un arquitecte ven la seva ànima al diable per poder acabar la reconstrucció de l’església.
Les figures de Marcel, Elisenda i Llucifer són les principals protagonistes d’aquesta representació teatral de gegants, única a tot Catalunya.
La colla, que ha adoptat el nom de Gegants, Grallers i Bestiari de Parets, també incorpora a les seves actuacions les figures del Gall i del Bitru.

Documentació consultada:
Aproximació a la història de les dones de Parets. Maria Gorina i Rosa Martí.
Parets 904-2004. Un poble, una parròquia. Jaume Dantí i diversos autors.
150è aniversari del tren a Granollers. Jordi Baulies i altres autors.